|
Està situada a migdia del
castell, en un flanc del turó, seguint la mateixa estructura
de tots aquests conjunts medievals: castell al punt més alt,
església a migdia i rectoria al costat. La planta és
rectangular amb un afegit del segle XVIII que incorpora la
sagristia i dues capelles. Destaquem el campanar que dóna
relleu a l'edifici i que ha conservat arcuacions llombardes
d'estil romànic en dos dels seus murs. La data de 1830
damunt la porta d'entrada fa referència a la restauració que
es va fer passada la Guerra del Francès. |
|
Ja surt documentada com a
parròquia al segle XI, sempre sota l'advocació de Sant
Miquel. Va tenir una gran importància ja que tenia diverses
sufragànies que en depenien: Santa Maria de les Coromines,
Sant Pere i Sant Feliu del Seguer i Sant Julià de Puigfarner,
totes elles en el territori de reconquesta del castell de
Castellar. Al segle XVII era servida per set preveres i al
XIX hi havia rector i vicari. A mitjan segle XX, amb el
despoblament rural, queda sense rector i finalment, resta
abandonada. En aquests moments s'està restaurant tot el
conjunt. |
